Antoni Clapés és poeta, traductor i editor de poesia. Ha traduït poesia francesa i italiana, entre els quals L’ignorant (2016) i Aires (2017) de Philippe Jaccottet, Una Felicitat imposada (2017) de Denise Desautels, Diaris (2016) de Jules Renard, I de sobte sóc aquí a punt de refer el món (2017) de Nicole Brossard, La presència pura (2007), de Christian Bobin i Lettera amorosa (2014) de René Char.
     Ha publicat vint llibres de poesia, els darrers dels quals són Arbre que s’allunyà (2018), Pluja (2015), L’arquitectura de la llum (2012) i La llum i el no-res (2009).
     Al 1989 va crear Cafè Central – poesia, un projecte editorial dedicat a la poesia.
     www.antoniclapes.com