Col·lecció d’Assaig, 3
Edició a cura de Joan Oriol i Giralt
ISBN: 978-84-17410-23-0
168 pàgines

17,00 €

Al llarg del temps, els estudiosos de les pràctiques de bruixeria han tractat d’explicar les raons per les quals les bruixes confeccionaven els seus beuratges, ungüents i apòzemes amb ingredients que podríem qualificar d’irracionals. S’ha dit, per exemple, que els elements fastigosos d’aquestes fórmules es donaven per foragitar els mals esperits instal·lats a l’interior d’alguns malalts. I s’ha afirmat també que el nom dels ingredients era una mena de codi per als iniciats i que els elements vessats en una olla o caldera de bruixes, en realitat, eren uns altres; i s’ha assegurat així mateix que les fórmules irracionals obeïen al principi de la màgia i de la bruixeria del món a l’inrevés. Malgrat que el contingut de la caldera de les bruixes de Macbeth sembla que no anava destinat a ser begut, per la senzilla raó que la Bruixa primera anuncia el llançament a l’olla d’entranyes enverinades i després aquell verí no el pren ningú, és clar que tota la cerimònia d’anar vessant dins l’olla bullent els ingredients dels quals tractarem aquí tenia per finalitat la celebració d’un conjur o sortilegi. Ens trobem de ple dins el terreny de les pràctiques malèfiques «vindicatives», això és, les que responen al desig de produir un dany, una malaltia o la mort d’un enemic.