Col·lecció de Narrativa, 17
Traducció de Clara Formosa Plans
ISBN: 978-84-17410-18-6
127 pàgines

16,00 €

La narració és un monòleg vertiginós, l’autor del qual es determina en la primera i en l’última frase: «escriu Rudolf».
     El musicòleg Rudolf viu en una casa al camp —que recorda molt la granja a Ohlsdorf de l’autor— i no troba les condicions idònies per escriure l’estudi sobre Mendelssohn Bartholdy, que prova d’iniciar des de fa anys. Fracassa ja en la primera frase, la més decisiva de totes. La culpa recau sobre l’entorn extremadament poc intel·ligent i hostil, encarnat per la seva germana, una dona d’èxit, sense gens de talent per la música.
     Per aconseguir començar a escriure el seu treball sobre Mendelssohn Bartholdy, deixa la seva casa al camp per marxar a Mallorca.
     També a Formigó trobem els temes característics de Bernhard: la presència de la música, la feina posposada al llarg dels anys, la societat austríaca, les relacions perverses entre les persones, l’aïllament, la bogeria, la mort.

RESSENYES

«Formigó (Beton), publicat per Quid Pro Quo Edicions, i traduït, com ja va sent habitual, per Clara Formosa Plans, ens convida, de nou, a deixar-nos seduir per la seva literatura, tan exigent com enriquidora.»

     Xavier Serrahima, El racó de la paraula

«Formigó ens la presenta, en una acurada edició, Quid Pro Quo. Editorial que des de la seva creació ha anat confegint un exquisit catàleg, compromès amb la qualitat i avui de referència. Amb una més que excel·lent traducció de l’alemany a càrrec de Clara Formosa Plans. Tot un plaer la seva lectura.»

     Llibreria L’Odissea

«L’editorial Quid Pro Quo publica Formigó, de Thomas Bernhard, traduït al català per Clara Formosa Plans, traductora de més d’una desena de llibres de l’escriptor austríac. Formosa Plans és entesa en la creació literària provocadora, desmesurada, impactant i delectable de Thomas Bernhard.»

     Núria Serra, Sonograma Magazine

«Sense entrar en interpretacions psicològiques, el narrador mostra en aquest relat magistral tots els fantasmes que el van perseguir: l’obra irrealitzable sobre els fonaments, els desacords amb l’entorn, el subtil sentit de l’humor que mai no arriba al sarcasme i les descripcions, que ens situen als cementiris mallorquins de manera esplendorosa. Que bé retrobar aquest pura sang, amb les seves fòbies i amor per l’art!»

     David Castillo, La República de les Lletres