Marcel Schwob

(Chaville, 1948-París 1905)

Marcel Schwob  va ser un home de lletres brillant, que excel·lí com a erudit, periodista, traductor i escriptor. Des de ben jove es dedicà a l’estudi de matèries diverses com el sànscrit, la paleografia, la lingüística o l’alemany antic. Dels seus treballs sobre llengua i literatura medievals en destaquen indiscutiblement els que consagrà a la figura de François Villon. Com a periodista publicà a L’Écho de Paris i a L’Événement, entre d’altres. En literatura, considerava Baudelaire i Poe uns mestres, i admirava Robert Louis Stevenson i Daniel Defoe. Els seus primers llibres van ser dos reculls de contes, Coeur double (1891) i Le roi au masque d’or (1892). Tot seguit publicà Mims (1893), peces breus, entre el poema en prosa i el conte, a imatge dels mims d’Herondas (s. III aC), i El llibre de Monelle (1894), una obra inclassificable —amb aforismes, relats i prosa poètica—. Encara publicà dos llibres: La croada dels infants (1896), recull de vuit testimonis de l’expedició que el 1212 milers de nens emprengueren cap a Jerusalem, i Vides imaginàries (1897), biografies inventades de personatges que van existir. La fi de l’obra de ficció, el 1897, coincidí amb l’agreujament de la malaltia que patia. Tot i així, encara li quedaren forces per viatjar el 1901 a Samoa, on hi havia la tomba del seu estimat Stevenson, i per publicar, el 1903, un volum que aplegava, sota el títol de La llàntia de Psique, els Mims, La croada dels infants, El llibre de Monelle i L’estrella de fusta (publicat el 1897 a la revista Cosmopolis).

LLIBRES PUBLICATS

La llàntia de Psique

Marcel Schwob
Traducció i pròleg de Marta Marfany Simó