Honoré de Balzac

(Tours, 1799-París 1850)

És una figura cabdal de les lletres franceses del segle xix que fixà el rumb de la novel·la moderna.
     Cronista de la societat del seu temps, geni de la descripció i dotat d’una imaginació immensa, l’objectiu literari de Balzac era construir un món complet, un univers total. Aquest projecte, que batejà amb el nom de Comèdia humana, consistí en una grandiosa xarxa de novel·les relacionades, amb personatges itinerants que retrobem de l’una a l’altra i que creen la il·lusió de completesa i d’unitat. Aquest recurs el va posar en pràctica per primera vegada a la novel·la El pare Goriot (1835), alguns personatges de la qual també apareixen a Gobseck. L’usurer.
     Balzac concebia cada novel·la com una peça de la Comèdia humana, que va estructurar en tres blocs: els estudis de costums, els estudis filosòfics i els estudis analítics. Gobseck. L’usurer forma part dels estudis de costums, com les cèlebres novel·les Eugénie Grandet (1834) i Les il·lusions perdudes (1836-1843). Dels estudis filosòfics, la crítica sempre n’ha destacat La pell de xagrí (1831), i, dels estudis analítics, el Tractat de la vida elegant (1830).
     Balzac va ser un escriptor prolífic que ens ha deixat un centenar d’obres. Amb una imaginació incontenible i sempre amb l’agulló dels creditors esperonant-lo, escrivia unes catorze hores al dia, llevant-se a mitjanit i vivint de cafè, perquè, tal com va fer dir a un personatge seu: «El temps és l’únic capital dels qui només tenen la intel·ligència per fortuna».

LLIBRES PUBLICATS

Gobseck

L’usurer

Scroll al inicio